ESPERANÇA – DESESPERANÇA
La autora Maria Vives reflexiona sobre la esperança i desesperança, dos estados opuestos que muestran la fuerza de confiar en los demás y la dificultad de recuperar la fe cuando todo parece perdido.
Qui espera desespera, diu el refrany popular.
Qui espera confía, diu un refrany similar.
Són postures enfrontades i diferents entre si.
Esperar és confiar en l’altre, un gest que ens uneix així.
L’altra cara és diferent. El seu nom, desesperança.
Camina amb falta de fe i cara de circumstàncies.
Amb buidor, dolor, tristesa i un desencís general.
No espera res de ningú. Per a ella tot s’ha acabat.
Com donar la mà a qui no et pot ni mirar?
Per qui no hi ha més enllà i l’aquí ja s’ha finat.
Com ajudar a creure i a recuperar l’estima?
Tornar a viure sense encís ni desengany!
Que difícil retornar tanta confiança perduda!
A aquesta esperança se l’ha de recuperar!
