DONA, PER QUÈ PLORES?
“Dona, per què plores?”, de J. Bosco Faner Bagur, recrea con emoción el encuentro de María Magdalena con Cristo resucitado. El poema formará parte de la próxima Agenda 2027 del Proyecto de Cultura Granada Costa.
Joan Bosco Faner
Padre Ángel, gracias. Amando resucita a muchos.
Plorant com una magdalena,
perdut l’amat, orfe del tot,
amb Pere i Joan d’hora hi tornà
desitjant compartir la pena
amb qui sabia l’estimà.
En el seu esperit floria
una aspre queixa: “L’han robat!
Lla on era, no l’he trobat”.
Patint tant brutal desventura
se li deixondí l’Escriptura
quan algú li digué: “Maria!
Dona, per què plores? Qui cerques?
Puig al Pare, deixa que hi vagi!”.
Front el so que prou coneixia:
“Rabuni!” proferí amb frescura.
Presa d’hàlit i gelosia,
havent ressuscitat l’ Amat,
alliberada i sens mesura:
“L’he vist!”, bisava amb to sagrat.