POEMA A LA DONA
Maria Vives dedica «Poema a la dona» al papel esencial de la mujer en la familia y reivindica el amor, el equilibrio y el trabajo en equipo dentro de la pareja.

Que difícil és escriure un poema a la dona.
És columna, pilar i suport, “és madona”.
Autora del benestar que fa créixer la llar.
És causa que la família funcioni:
organitza, dona vida i sosté cada part
sempre que predominin l’afecte i la pau.
Més, si la parella no és generosa,
alerta que noti que la idea és d’ella
si brillen més que les altres les seves arrels.
S’ha d’evitar qualsevol competència
i passar del ‘qui està per damunt de qui’
a l’harmonia i treball en equip.
Però, tampoc s’ha d’amagar el saber de la dona.
L’equilibri és l’eix per mantenir-se en peu.
Hi ha que estar l’un per l’altra per poder seguir
sense competències que siguin alienes i,
com a parella, atents per continuar units.
Basta estimar-se, créixer, sentir-se equip!

