QUIN PODER DONA EL PODER!
María Vives reflexiona en su poema «Quin poder dona el poder!» sobre la evolución histórica del poder, desde la Antigüedad hasta nuestros días. Una composición que invita a pensar sobre la autoridad, la justicia y la importancia de preservar la democracia y la libertad.
Ens agrada comandar, dir la darrera paraula
o fer que els altres segueixin el que volem remarcar.
Sembla que per dominar hem de mantenir un bon pols,
on la nostra idea sigui la que ens faci tirar envant.
La història ens ho demostra: quan preguntem pel qui mana:
A les tribus dominava la persona més granada.
A Atenes, els governants eren molts qui decidien
Per a Plató, era el filòsof qui hauria de governar.
Mentrestant, per Aristòtil seria el de més bondat.
A l’Edat Mitjana, reis, nobles i església s’ho repartien.
Cervantes pregonava els valors de justícia i germanor.
Fins que França en el XVIII patiria una gran revolució.
Tot s’anava capgirant: els reis eren condemnats,
mentre la República obria la porta a la llibertat.
Al XIX, per diferència de classes, governaven els de dalt.
A la Segona República, els canvis varen reformar
i, al marge de les tensions, no la pogueren salvar.
Els fets es van repetint, com si no haguéssim après:
que els governs s’han d’alternar amb democràcia i llibertat!
