PRESAGI
Joan Bosco nos invita, con su poema Presagio, a mantener viva la esperanza en los momentos difíciles. A través de la imagen de una madre que amamanta a su hijo después del parto, nos recuerda que, tras el sufrimiento, pueden llegar días de paz y serenidad

Joan Bosco Faner
Després del part, una mare viu el moment més important de la seva vida.
Experiència que visc escoltant i acompanyant
Quan una boira gris
ens ennuvola els ulls,
ens guaita una mirada
dolguda, afligida,
mancada del somriure
que l’embelleix alegre.
Vivint aquest moment,
nostre cor retrona amb força
si el llampec que surt d’ell
presagia nous jorns
de pau i de bonança.
Jorns semblants al que viu
la mare quan, feliç,
alleta i serva el fill
lluny del tràngol del part.
Observa moments en que vius amb el cor encongit.
Jutja com et sents i què desitges.
Fes-te amb la Paraula de Déu: Nm 6,24-26; Jer 24,6-7.
Actua sense perdre mai el do de l’esperança.
