Podrá leer el libro entero a través de este enlace «MALLORQUINS PEREGRINEN A TERRA SANTA. 1935»

PETITA INTRODUCCIÓ O NOTA
EXPLICATIVA NECESSÀRIA.

No puc precisar ni dia, ni any, ni lloc, quan em presentaren, quasi casualment, una senyora jove, i ben plantada. Anys abans ella havia estat cambrera de l’aire. Ella tenia, o té, una cultura més que considerable. Resultà que a poc a poc vaig saber quina era la seva nissaga. Era parenta del Canonge Mn. Joan Quetglas Prats. Aquell canonge, canonge, que de nins seminaristes admiraven i ens cridava l’atenció. Aquell canonge que estimava i duia amb molta elegància i dignitat la seva canongia. Fou prefecte de cerimònies de la Seu. Per motius familiars, havien arribat a les mans de la parenta de Don Joan, unes petites pertinences personals. No sabia on podia depositar aquells records familiars, que no volia que es fessin mal bé.
El fet és que m’entregà unes borses plenes de records de Don Joan. Des de l’aparell per afaitar-se, les ulleres, una imatge de Sant Sebastià, unes plaguetes… etc. Les plaguetes fou lo que excitar més la meva curiositat. Què hi havia escrit? Una d’elles era el manuscrit que avui teniu a les vostres mans transcrit.
Ara que els meus ulls hi veuen menys, que tira a tira començo a destriar la Cabrera de la meva vida… ara que em manquen les paraules adients… m’he proposat fer la transcripció d’aquesta crònica o cronicó d’aquella peregrinació dels mallorquins a Terra Santa. Comproveu que la lletra de Don Joan es petita ferm i no sempre fàcil de llegir.
Vull dir tres coses.
La primera sigui d’agraïment a la senyoreta que un dia posà a les meves mans el que considero petit joiell, que si no fos estat per ella avui s’hauria perdut per a sempre, com tantes coses s’han perdut…
La segona, d’entrada disculpar-me de totes las faltes que trobareu a mesura que aneu llegint, no som un expert, tal volta he comès un atreviment, voler anar més enllà del que jo era capaç.
La tercera és donar les gràcies més sentides per l’empenta dels amics que en el seu dia em donaren coratge per començar i tirar endavant. Gràcies Mn. Francesc Ramis per les puntualitzacions topogràfiques, graciés a Mn. Joan Bauzà pels seus consells, gràcies a Mn. Baltasar Amengual per la seva ajuda, i de manera molt especial gràcies al Sr Mateu Cladera que des de el primer moment s’ha ofert i ha donat, no una mà, les dues perquè fos una realitat l’edició d’ aquets manuscrit.
Per acabar, penseu que teniu davant un manuscrit fet a hores dins un vapor o autos d’aquelles saons, a hores caminant i observant. No pretén ser una obra literària, està escrit en mallorquí dialectal. Faig notar que Mn. Joan Quetglas en el seu manuscrit mai escrigué Bon Jesús, sols escrivia les Inicials B.J., per major claredat, veureu que apareix en nom complet: Bon Jesús.
Falta dir qui eren els peregrins?:
D’entrada eren quatre amics, amb una dedicació comuna, el Seminari:
Mn. Joan Quetglas Prats. Inca 1877 – 1962, canonge, professor del Seminari. Autor del manuscrit.
Mn . Bartomeu Pascual Marroig. Palma 1875 – Ciutadella 1967 a les hores rector del Seminari, Prelat Domèstic de la S.S., Fundador del Museu Bíblic.
Mn. Benet Bennasar Vanrell. Campos 1898 – 1871. Prefecte de disciplina i Professor del Seminari.
Mn. Mateu Bosch Caldentey. Manacor 1897 – 1968. Fou professor del Seminari i Majordom i, braç dret del Rector Pascual per dur a terme els seus plans, tant durant el seu rectorat en el Seminari de Mallorca, com en el pontificat de Menorca, com a Vicari General. Fou Canonge de la Seu de Menorca i Prelat Domèstic de la S.S.
Per acabar dir que el viatge dels peregrins es perllongà dies…visitaren Terra Santa, Egipte, Turquia, Grècia i part del sud d’Itàlia, Marsella.
Ara, que viatgeu amb ells, gaudiu com ells fruïren, i jo mateix, fent la transcripció.
Residència de Sant Pere i Sant Bernat, hivern de la pandèmia de 2021.

Joan Sunyer i Ramos