TIMIDESA, SENSIBILITAT
“Timidesa, sensibilitat” (Maria Vives) reivindica la timidez como defensa y no como defecto: callar no siempre es ser introvertido, a veces es inhibirse por vulnerabilidad. El poema anima a romper la barrera, hablar sin miedo y convertir la palabra en fuerza para uno mismo y para los demás.
Ser tímid no és cap alteració,
ni cap deshonra.
Pot ser un posat, una defensa,
una barrera, que et diferencia
de tants altres, mentre dura.
Una forma d’amagar-te,
de no mostrar-te com ets,
quan et sents més vulnerable.
No ets introvertit quan calles.
Inhibeixes la resposta, que no dones,
tot i tenir les idees ben fermes,
Calles per no ser el centre
d’una situació que t’incomoda.
Inhibir-te, quan tens tant per dir,
no és útil ni desitjable.
És bo dir el que penses i el que sents.
El que dius pot donar tanta força
a qui espera i necessita respostes!
No evitis la paraula per sensibilitat
en què sigui un dret, pel fet de viure!
No tinguis por ni callis mai!
I, sobretot… Parla!!!
