QUI SOM, D’ON VENIM, ON ANAM?
Poema filosòfic que evoca els grecs i la recerca d’identitat. Ens recorda que el més valuós és el camí compartit, l’afecte i l’art de preguntar i respondre per comprendre millor qui som i on anem.
Qui som, d’on venim, on anam?
Que difícil és saber-ho!
Venim del país de la llum
i i ho hem descobert massa tard!
La ciència és antiga i sabia
i bé ho sabien els grecs.
Ajudaven a pensar
a partir d’uns pocs indrets.
Sòcrates parava entrebancs
com bon mestre educador
i, a poc a poc, els estudiants
resolien els factors.
Quan ja aprenem qui som
i a qui voldríem semblar-nos,
ja podem acceptar el nom
fins a assimilar-ho a fons.
La vida es passa aviat
L’important, el camí, l’afecte,
les relacions establertes
i el caliu que ens satisfà.
Agafem sempre dels grecs
l’afany per a qüestionar.
No ens quedem amb les preguntes.
Intentem-les contestar!
