EMIGRANT QUE SURTS D’UN MÓN
Poema en catalán que retrata la fuerza, esperanza y dignidad del emigrante que deja atrás su mundo buscando un futuro mejor. Un canto a la resiliencia, al esfuerzo y al coraje que sostienen cada paso del viaje.
Emigrant, que surts d’un món cercant un camí més ample. Duent les butxaques buides i la mirada ben alta.Emigrant que vas pel món cercant il·lusions perdudes. En el cap, els objectius. El cos ben ple d’energia. I, sense deixar el somriure, cerques allò que desitges.En cada etapa hi tindràs encerts i dificultats: Feina, si la trobes. Estimació, la dels altres, i, tot i venir maldades, sempre tiraràs del carro del que puguis arrencar.
