ÀNSIA D’ETERNITAT
En Ànsia d’eternitat, Maria Vives explora la set infinita de coneixement i llibertat que habita en l’ésser humà. Entre Nietzsche i Schopenhauer, la poeta reflexiona sobre el desig de transcendir el pensament i comprendre l’etern, convertint la quietud en camí cap a la felicitat interior.
És aquesta necessitat que porta a l’home
a cercar el que no troba fàcilment
i a desitjar obtenir el més inabastable?
Anar més enllà del que es percep.
Entendre a Nietzsche i a Schopenhauer
i el que pensaven de la felicitat!
Perquè aquesta ànsia de coneixement,
que s’exerceix des d’un mateix!
Voler anar més enllà del pensament,
amb una set permanent de llibertat!
Així continua patint la nostre ment
per voler anar més enllà del desig
i a saciar la set de transcendència.
Perquè l’immanent no pot comunicar-se
amb allò més transcendent.
¿És el poder de cada ser humà,
en conèixer i afrontar els impediments,
el que duu a la necessitat de retirar-se
per fer de la quietud un plaer?
¿És l’ànsia d’eternitat el camí de la felicitat?
